Robert Kelly, un professor universitari especialitzat en Ciències Polítiques, comentava en directe per a la BBC la situació política a Corea del Sud amb la serietat que mereix el tema.
De sobte, una visita inesperada al seu despatx fa canviar radicalment el to de l’entrevista.
Es tracta d’una de les seves filles petites, que entra a l’habitació per reclamar l’atenció del seu pare.
En un primer moment és el presentador de l’espai qui adverteix a l’entrevistat: “Crec que un dels seus fills ha entrat…”.
El professor Kelly tracta de mantenir el tipus i, sense mirar a la nena, allarga el braç per intentar treure-la del focus.
Però això no acaba aquí. La situació es complica quan per la porta oberta del fons es veu entrar a un bebè fent els seus primers passos en un caminador.
Finalment, de sobte entra corrents per la mateixa porta la mare o la cuidadora dels nens.
L’escena es torna encara més rocambolesca: la dona s’esforça per treure als petits de l’habitació però, al mateix temps, no vol ser vista, i fa tota l’operació a quatre a potes, agafant als nens, però sense aconseguir sortir d’escena.
