El cassó d’en Lorenzo

En Lorenzo sempre camina arrossegant un petit cassó. Un dia li va caure a sobre, encara no sap ben bé perquè. Per culpa d’aquest cassó, en Lorenzo ja no és exactament igual que els altres; necessita molt d’afecte i, a vegades, fins i tot, arriba a ser molest.

Sovint la gent no veu més enllà del cassó que l’infant arrossega per tot arreu: els sembla estrany i inquietant.
A més a més, aquest cassó li complica la vida. Molt pocs se n’adonen que a en Lorenzo li costa el doble d’esforç fer el que fan els altres.

Un dia no pot més i decideix amagar-se. I es queda en el seu amagatall durant molt de temps. Poc a poc la gent s’oblida d’ell i ja no li demanen res.

Però afortunadament, les coses no són tan simples. Hi ha persones extraordinàries, només que n’hi hagi una és suficient. Aquesta persona l’ensenya a espavilar-se amb el cassó, li cus un sarró per guardar-lo…

Ara tothom li veu moltes més qualitat, encara que en Lorenzo sigui el mateix que abans.


Deixa el teu comentari al Fòrum de Socpetit.cat